English
Français
Español


Navegar per
la col·lecció


Pàgina d'inici

Col·lecció de tauletes cuneïformes de l'Abadia de Montserrat



Història 
de 
la 
col·lecció

El Museu de Montserrat compta amb la més completa i excepcional col·lecció d’antiguitats mesopotàmiques que pugui ser contemplada a Espanya. Les peces provenen dels importants fons del Museu Bíblic, el nucli primitiu de l’actual museu, que fundà dins el monestir benedictí el pare Bonaventura Ubach (Barcelona, 1879 – Montserrat, 1960). Nascut de l’interès d’aquest monjo català per interpretar i il·lustrar la Bíblia, el Museu Bíblic fou inaugurat l’abril de 1911 amb un conjunt de modestes peces arqueològiques, etnològiques i del món natural, adquirides durant el seu primer viatge per Terra Santa entre 1906 i 1910. Entre els objectes exposats en aquell museu pioner a Espanya, hi figuraven dues tauletes cuneïformes.

La col·lecció cuneïforme fou incrementada de manera notable entre els anys 1913 i 1922, període en què el pare Ubach residí a Roma, agregat com a professor de llengües orientals al Col·legi Internacional Benedictí de Sant Anselm; allà, probablement per mediació del seu col·lega el pare Anton Deimel i potser al mateix Institut Bíblic, adquirí poc més de cent setanta tauletes per al seu museu. Però el gran fons que avui dia atresora el Museu de Montserrat prové de les extraordinàries compres d’antiguitats que el pare Ubach en realitzà durant el seu viatge per les terres de Mesopotàmia els anys 1922 i 1923, gràcies al patrocini del pare abat Antoni M. Marcet i a l’any sabàtic que li havia estat concedit a Roma. Com ell mateix reconeixeria al seu dietari, l’objectiu principal d’aquell itinerari fou “intentar d’aplegar la major quantitat possible d’objectes antics, o sia, arqueològics, per dedicar una sala a Assíria i a Babilònia en el nostre Museu Bíblic de Montserrat”. Bagdad, on residí durant aquell temps, allotjat a casa de l’arquebisbe siríac catòlic, es convertí en el seu centre d’operacions: dels seus basars obtindria els lots més importants de tauletes, tot i no deixar passar una sola oportunitat d’enriquir el seu museu en les seves visites a Nassiriya, Bàssora, Hilla o Mossul. El 7 d’octubre de 1923 embarcà a Port Said amb onze caixes d’antiguitats i quatre grans maletes, cap a Marsella, a on transbordaria sis dies més tard rumb a Barcelona.

Prop de 1100 peces componen la col·lecció d’objectes inscrits en cuneïforme que es conserven avui dia al Museu de Montserrat. La major part, gairebé un miler, són tauletes d’argila, senceres o fragmentàries. A més d’aquest ingent fons de tauletes, la col·lecció inclou bells exemples de maons, claus i cons d’argila, així com singulars objectes de pedra gravats també en cuneïforme. El gènere de textos més representat és de caràcter administratiu, conforme a la pròpia producció escrita a l’antiga Mesopotàmia. Tot i que tres quartes parts de la col·lecció està constituïda per aquest tipus de documentació, no l’hi falten, d’altra banda, valuosos exemples literaris, religiosos o científics. L’espectre cronològic presenta un quadre similar: prop de dos terços del conjunt de peces cuneïformes pertanyen a l’anomenada Tercera Dinastia d’Ur (ca. 2100-2000 a.C.); tanmateix, hi són representats, bé que en menor proporció, els principals períodes de la història de l’antiga Mesopotàmia, des de l’època sargònica (segles XXIII i XXII a.C.) fins l’era selèucida (segles IV a II a.C.), passant per les dinasties d’Hammurapi i de Nabucodonosor de Babilònia. Totes aquestes inscripcions estan escrites en les llengües oriündes de Mesopotàmia, sumeri i accadi. No hi falten tampoc, en aquesta singular col·lecció, les ineludibles falsificacions. La seva escassa representació, d’altra part unida a la seva més que notable qualitat i al nombre de peces aplegat pel pare Ubach, profà, com ell mateix reconeixia, en la disciplina assiriològica, van afegir-hi més mèrit, si això és possible, a la infatigable i erudita labor del monjo català en la recreació del Museu Bíblic. Fruit de donacions posteriors, la col·lecció de Montserrat conté també dues inscripcions en elamita i dos fragments de tauletes hitites.


Investigació científica i publicacions


El pare Deimel fou, a instància del pare Ubach, el primer assiriòleg a valorar la col·lecció reunida al monestir de Montserrat. Aviat persuadit per la riquesa d’aquells fons, animaria el seu deixeble Nikolaus Schneider, que en aquell moment havia publicat ja diversos treballs sobre la documentació de la Tercera Dinastia d’Ur, a visitar el Museu Bíblic. Acollit, com és costum, amb una gran hospitalitat al monestir, Schneider arribà el setembre de 1930 i dedicà els quinze dies de la seva estada a estudiar el corpus de tauletes neosumèries. Resultat de la seva feina n’és la publicació de 390 tauletes en el volum 7 de la sèrie Analecta Orientalia titulat Die Drehem- und Djohatexte im Kloster Montserrat (Barcelona), editat a Roma l’any 1932. La Guerra Civil (1936-1939) i la consegüent requisició del monestir obligaren a desmantellar el museu. Per iniciativa del professor Pere Bosch Gimpera, de la Universitat de Barcelona, un nombre important de tauletes cuneïformes i de segells cilíndrics foren traslladats al Museu del Louvre amb vista a la seva conservació i eventual estudi. En efecte, el professor Louis Delaporte havia mostrat el seu interès per aquell conjunt de peces. No obstant això, la guerra aviat va esclatar a Europa i les peces romangueren intactes als fons del museu parisenc fins l’any 1947, quan, un cop identificades, foren retornades a Montserrat.

Fou l’any 1940 quan Schneider regressà al monestir amb la finalitat de completar la seva tasca de catalogació i edició. Encara que la seva segona visita no donà ocasió per a cap altre publicació, tingué el gran mèrit d’avivar la vocació assiriològica d’un jove estudiant que residia allà: Miquel Civil. De la seva feina durant els anys següents, es guarden als arxius del museu innumerables notes de catalogació dels textos cuneïformes de Montserrat, i del seu saber es nodrí posteriorment la disciplina. Les tauletes sumèries de la Tercera Dinastia d’Ur no foren novament objectiu d’estudi fins la dècada de 1980, un cop engegat el projecte italià Vocabolario Neosumerico, dirigit des de Roma pel professor Giovanni Pettinato. El professor Luigi Cagni publicaria un treball preliminar, una revisió de la publicació de Schneider, a la revista Oriens Antiquus 22 (1983) 73-118. Però, l’edició definitiva de 769 textos anà a càrrec de Manuel Molina: Tablillas administrativas neosumerias de la Abadía de Montserrat (Barcelona). Copias cuneiformes (Materiali per il Vocabolario Neusimerico 18), Roma, 1993; i Tablillas administrativas neosumerias de la Abadía de Montserrat (Barcelona). Transliteraciones e índices (Aula Orientalis Suprema 11), Sabadell, 1997. En aquell mateix any, el 1997, el número 15 de la revista Aula Orientalis publicà una sèrie de treballs agrupats per Manuel Molina i Ignacio Márquez Rowe per commemorar el 80 aniversari del pare Guiu Camps, deixeble i continuador de l’obra del pare Ubach. Allà apareixen publicats per primera vegada 194 textos cuneïformes literaris, religiosos, administratius i inscripcions reials. El volum inclou, també, el catàleg dels textos editats, elaborat per Márquez Rowe i Molina, a més d’un detallat relat de la història de la col·lecció per qui fou un altre dels deixebles, a més de biògraf del pare Ubach, el pare Romuald M. Díaz i Carbonell. Des d’aleshores i fins avui dia, s’ha continuat la publicació de manera aïllada d’altres textos cuneïformes de la col·lecció, d’entre els quals destaca, per la importància literària i mitològica del manuscrit, Barbara Böck i Ignacio Márquez Rowe, “MM 818: An Unknown LB Fragment of Atra-hasis I”, Aula Orientalis 17-18 (1999-2000), 167-177.


El museu


Des de la seva fundació l’any 1911 fins avui, el Museu Bíblic del pare Ubach i la seva instal·lació han seguit un itinerari complex. Es pot dir que el museu va quedar enllestit el 1927, un cop arribades a Montserrat les importants col·leccions adquirides a l’Iraq i al Caire. Les tres seccions de Palestina, Mesopotàmia i Egipte ocupaven aleshores un espai expositiu de dos-cents trenta-dos metres quadrats. A començaments dels anys 1960 els responsables de l’abadia van decidir d’exposar al públic no sols el fons de l’Orient bíblic, sinó també el patrimoni artístic de Montserrat, és a dir les obres pictòriques i les escultures que hi havia a l’interior del monestir, entre les quals cal esmentar el Sant Jeroni del Caravaggio que el pare Ubach mateix va adquirir a Roma. Aquest nou fons, fruit d’adquisicions i donacions privades, va obligar a destinar nous espais i noves instal·lacions per a tot el conjunt de materials museístics. L’any 1962 els objectes que originàriament formaven el Museu Bíblic van passar a ser la secció arqueològica del nou Museu de Montserrat i van ser traslladats a un nou edifici. Molts, però, van haver de col·locar-se en un dipòsit per manca d’espai, deixant de ser visibles al públic i desdibuixant per tant el projecte i la intenció originals del fundador. La renovació del Museu Bíblic va tenir lloc finalment l’any 2005. L’interès els darrers anys per retornar al projecte del pare Ubach i exposar tots els objectes al públic com a il·lustració de la Bíblia va impulsar a l’adaptació d’uns espais a pla terreny de la mongia i exhibir, d’una manera permanent i pedagògica, les diferents etapes culturals del Pròxim Orient que han marcat la història d’Israel i han contribuït a la formació del escrits bíblics.


P. Pius-Ramon Tragan
Ignacio Márquez Rowe
Març 2013